Unió de Pagesos i els seus 25 anys (2) : el novembre de 1994 es van fer les primeres eleccions en el camp català i UP va obtenir el 68,8 [per cent] vots / Ricard Cañellas
Cañellas, Ricard


En: Nova Conca : Setmanari Comarcal d'Informació Independent. Montblanc. Any VIII, Núm. 366 (8 d'octubre 1999), p. 3

Les Eleccions sindicals de 1986 a les comarques gironines / Josep M. de la Hoz
Hoz Hernando, Josep Maria de la


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 124 (1987) , p. 79-85 : il. (Economia) 

35 Anys de Comissions Obreres a Vilafranca del Penedès / Miguel Ángel González Ayala
González Ayala, Miguel Ángel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (2011) , p. 111-114 : il. (Vària) 

El Moviment sindical a Catalunya durant la Transició / Carme Molinero
Molinero Ruiz, Carme


En: 142140 Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. 2 : Sindicalisme, gènere i qüestió nacional. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, DL 2001. 41-48

Bibliografia.

Al final de la travessa del desert: la reconstrucció de la UGT de Catalunya, 1974 - 1977 / David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 42 (2001) , p. 25-59
Notes a peu de pàgina.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 [Fitxer informàtic] / Elionor Sellés Vidal; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Sellés i Vidal, Elionor


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2005
Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
1 fitxer electrònic
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, Bienni 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. Inclou cronologia 1964 - 1978 i apunts biogràfics dels obrers entrevistats.
ISBN 84-689-5363-6

En la primera part de la tesi s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 / Elionor Sellés Vidal; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Sellés i Vidal, Elionor


Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
710 p. : il., gràf.
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, Bienni 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. Inclou cronologia 1964 - 1978 i apunts biogràfics dels obrers entrevistats.

En la primera part de la tesi s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco.

Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical [1974 - 1990] [Fitxer informàtic] / José Manuel Rúa Fernández; dirigida per Andreu Mayayo Artal
Rúa Fernández, José Manuel


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2007
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2007
1 fitxer electrònic
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou glossari. Inclou apèndix documental i estadístic.
ISBN 978-84-690-4704-0

Aquesta tesi se centra en l'estudi i l'anàlisi dels llaços, les contradiccions i els punts de confluència entre el partit nacionalista més important de l'últim quart del segle XX a Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i el sindicalisme català. Unes relacions on despunta amb força el projecte convergent d'articular un important sindicat nacionalista durant la dècada dels 80. El període que comprendria la nostra investigació abastaria des de l'any de fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (1974), fins al 1990, any d'eleccions sindicals i última intervenció del partit per engegar un tercer espai sindical a Catalunya de caràcter nacionalista.

La Participación de los católicos en el movimiento obrero de Barcelona: 1946 - 1978 [Fitxer informàtic] / José Fernández Segura; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Fernández Segura, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2005
Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
1 fitxer electrònic
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, bienio 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Text en castellà, algunes notes en català.
ISBN 84-689-5364-4

La Participación de los católicos en el movimiento obrero de Barcelona: 1946 - 1978 / José Fernández Segura; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Fernández Segura, Josep


Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
1064 p.
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, bienio 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix. Text en castellà, algunes notes en català.

Pequeños grandes cambios: movimiento obrero y cambio político en la década de los sesenta / Xavier Domènech Sampere; dirigida per Carme Molinero Ruiz
Domènech i Sampere, Xavier


Dirigida per: Molinero Ruiz, Carme. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2006
430 p. ; 30 cm
Bibliografia.

La consumació del canvi polític en Espanya durant el tardofranquisme i la transició que va portar a la democracia es va gestar en gran part a partir d'una serie de canvis iniciats al llarg de la dàcada dels seixanta. És en aquest moment quan es posen a prova els projectes reformistes per a consolidar el franquisme a partir de l'intent de substituir la legitimitat d'origen del règim per una nova legitimitat d'exercici basada en la modernització econòmica i l'apertura a un nou consens de masses. Aquest procés va interactuar a la vegada amb l'aparició d'un nou subjecte social en els principals centres industriales del pais: el moviment obrer. L'emergència d'aquest nou moviment obrer, que té la seva gènesi en la interacció entre modernització econòmica i els subjectes que la van viure, va transformà en primera instància les mateixes estratègies polítiques dels principals partits de la oposició antifranquista, però, més enllà, va canviar el mateix antifranquisme d'un antifranquisme centralment polític a un antifranquisme social. La consolidació d'un nou subjecte col·lectiu va suposar així la introducció de noves pràctiques polítiques i l'apertura de nous espais per a l'acció política per on transsitarien noves actituds opositores que transformaríen part del teixit social. En aquest procés el mateix espai polític d'acció del règim va ser transformat, els seus projectes de consolidació reformista van donar lloc de nou a la repressió, com interacció bàsica amb les actituds que no es movien en el seu projecte ideològic, i la seva capacitat de proposta va ser limitada. En la mida que aquest nou tipus d'oposició va sobreviure als intents del règim per acabar amb ella es va condicionar la seva sort futura en els anys setanta.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 / Elionor Sellés i Vidal
Sellés i Vidal, Elionor


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 285-309 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida pel doctor Joan Oliver i Puigdomènech, llegida a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 3 de novembre de 2005. Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou resum bilingüe català-anglès.

En la primera part de la tesi que presentem s'aborda el naixement de Comissions Obreres i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar l'entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcat des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. I de l'altra, el moviment s'organitzarà a través de coordinadores en les quals s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i de després de la guerra, les fonts orals revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones, que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver estat capaços d'imposar una societat democràtica amb un fort component social. La fi de la dictadura no es pot entendre sense l'enfonsament del sindicat vertical i sense la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència de l'activitat impulsada per Comissions Obreres.

La Participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona (1946 - 1978) / Josep Fernández Segura
Fernández Segura, Josep


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 259-283 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida pel doctor Joan Oliver, llegida a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 9 de novembre de 2005. Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou resum bilingüe català-anglès.

El treball d'investigació La participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona (1946-1978) en què es basa aquest article tenia com a finalitat fonamental fer palesa la importància del moviment obrer durant la dictadura franquista i els primers anys de la transició i valorar la contribució de la presència de militants catòlics en les organitzacions de classe que es van formar durant el període abans esmentat. Es tractava, doncs, d'analitzar com es va dur a terme aquesta contribució catòlica al conjunt del moviment obrer i quines en van ser les conseqüències, tant en l'àmbit sindical, com en el polític i en el de l'Església catòlica. En l'àmbit eclesial, les relacions dels moviments apostòlics obrers (JOC, HOAC i ACO) i altres moviments com ara les Comunitats Cristianes Populars i Cristians pel Socialisme amb els arquebisbes de la diòcesi de Barcelona Modrego, González Martín i Jubany van ser poc fluides i, moltes vegades, conflictives, la qual cosa va comportar l'abandó de l'Església i de la fe de força militants i consiliaris. En l'àmbit sindical i polític, la participació dels catòlics en el moviment obrer va impedir el ressorgiment de l'anticlericalisme i la consolidació de formacions sindicals de tipus confessional. Els militants obrers creients van comptabilitzar, a la pràctica, la seva militància sindical i política en formacions marxistes amb la seva vivència de la fe. Algunes de les contribucions més importants dels moviments apostòlics al conjunt del moviment obrer van ser les activitats formatives i la seva tasca en la promoció social de la dona.

La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Figueres (1943 - 1977) / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. vol. 36 (2003) , p. 177-216 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.

Els Treballadors industrials de Catalunya i el PSUC (1938 - 1959) / Antoni Lardín i Oliver
Lardín i Oliver, Antoni


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 273-286 : gràf. (Tesis Doctorals) 
Notes a peu de pàgina.

La tesi doctoral, que aquí resumim, consta de dues parts. En la primera, s'exposa quins eren els condicionants polítics, socials, econòmics i laborals sota els quals s'havia de desenvolupar l'activitat clandestina del PSUC i havien de viure -o sobreviure- els obrers de Catalunya. La segona part es divideix en dos capítols. El primer, presenta l'evolució i l'estructura orgànica del PSUC i la UGET a l'interior amb la quantificació i localització de la seva militància en poblacions i fàbriques; l'estratègia de lluita antifranquista i les dificultats internes per a la seva aplicació. El segon capítol inclou un repàs a les protestes polítiques, socials i laborals que es van donar a Catalunya; una anàlisi generacional dels protagonistes dels conflictes i de les plantilles de les empreses i, finalment, quines van ser les actituds dels obrers i les seves respostes davant l'agressió que va suposar per a ells la dictadura franquista, i respecte a les crides a l'organització, la participació a les eleccions sindicals i les consignes que llançava el PSUC.

El Moviment obrer al Baix Llobregat entre els anys 1960 i 1970 / Joaquim Beltran
Beltran Dengra, Joaquim


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 7 (2001) , p. 105-113 : il.
Bibliografia i fonts. Notes.

La CSUT ante los comicios sindicales / Sección local de Terrassa de la CSUT

Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores. Sección Local


En: Al Vent. Terrassa, núm. 7 (febrer 1978), p. 6 (Opinen) 

L'autor exposa quins són els objectius de CSUT a Terrassa.

UGT, sindicat socialista / Pere Puntí
Puntí, Pere


En: Al Vent. Terrassa, núm. 7 (febrer 1978), p. 5 (Opinen) 

L'autor exposa quins són els objectius de UGT a Terrassa.

Unión Sindical Obrera / Ramon Puiggrós
Puiggrós i Esteve, Ramon


En: Al Vent. Terrassa, núm. 6 (febrer 1978), p. 7 (Opinen) 

L'autor exposa quins són els objectius de la USO.

Eleccions sindicals: entre la crisi i la negociació / Katy Fernández, Salvador Sabrià
Fernández, Kati


En: Al Vent. Terrassa, núm. 34 (octubre 1980), p. 19-20

L'article recull l'opinió de diversos portaveus de les centrals sindicals existents a Terrassa i el punt de vista de la patronal terrassenca (CECOT).